Muntanyes i Rius


L'alçada mitja sobre el nivell del mar la situen entre 600 i 700 m. Amb 135,27 km, és el tercer més gran de la comarca pel que fa a l´extensió. El seu territori, la Conca Dellà, està molt ben delimitat geogràficament, envoltat per totes bandes per diferents serralades, excepte per l'oest que s'obre al riu Noguera Pallaresa. Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà. Limita al Nord amb el municipi del Pont de Claverol, a l´Est amb el d´Abella de la Conca i un bocí del de Coll de Nargó (Alt Urgell), al SE amb la Baronia de Rialb (Noguera) i les terres més septentrionals del municipi d´Artesa de Segre (Noguera), al Sud amb Gavet de la Conca i amb l´enclavament dels Obacs (Llimiana) i a l´Oest amb les terres de Suterranya (Tremp), el municipi de Talarn i el de Salàs de Pallars.

En conjunt es distingeixen bàsicament dos trets orogràfics: els sectors de plana i vall dels cursos del riu de Conques i del riu d´Abella, i els turons i les serres que s´alcen per damunt d´aquestes terres i que constitueixen un marc important al sector meridional i de llevant del terme i al sector de tramuntana.

Els pobles de Llordà i Biscarri es troben a peu de la Serra Mitjana (1.349 m.). Aquestes elevacions són les més situades a llevant del terme i conformen el límit natural amb les terres d´Abella de la Conca i Coll de Nargó (Alt Urgell). Formant el límit de migdia de la vall de la Colomera, s´aixeca en aquest sector el pui de Juli (674 m.) i el turó que hi ha sobre el santuari de la Posa (1.061 m.). Sota la Serra Mitjana hi ha el cim de Sant Quiri (1.353 m.), extrem septentrional de la serra del Grau de Moles i antic trifini dels termes d´Isona, Benavent de la Conca i la Baronia de Rialb (Noguera). La serra de Grau de Moles es troba al sector SE del municipi i pel puig de Sant Miquel (1.188 m.) enllaça i prolonga fins el NO la serra de Comiols.

La serra de Grau de Moles és el límit natural de la comarca del Pallars Jussà amb la de la Noguera. També formen part de la Conca Dellà els serrats de Llordà. A tocar de la vila d´Isona, al sector septentrional, hom troba el pla de la Vall, que travessa el curs del riu d´Abella, per damunt del qual s´aixequen els contraforts meridionals de la serra de Carreu.

Per sobre de la vila de Conques es destaquen dos petits turons, el turó de les Esplugues (702 m.) i el mont de Conques (697 m.). A ponent del terme, a la dreta del curs del riu de Conques, es destaca Puig Pedrós (541 m.), el tossal de Feliu (503 m.) i la Serreta (582 m.).

El sector més septentrional del terme, anomenat també Conca d´Orcau, és una conca formada per materials tendres, eocènics, envoltada per cims constituïts per materials cretacis durs, propis dels Pre-Pirineus. La carena de la serra de Sant Corneli marca el límit de tramuntana del municipi amb el del Pont de Claverol. Hi trobem el pui de l´Anell, el clot de Jaumet i el del Corral i el pic de Sant Corneli (1.341 m.). Aquesta muntanya forma part de les anomenades Serres Interiors. En aquest sector hom destaca també la Costa Gran (1.179 m.). Les terres formen límit amb les de Vilamitjana (Tremp) per la Roca Foradada, a migdia del roc de Neret (901 m.) i amb les de Suterranya (Tremp) pel Pas Estret. Separen la serra de Sant Corneli de la de Carreu un seguit de colls: la collada del Gassó, el coll del Faisanet i la Collada Pelosa.

El principal curs d´aigua que travessa el terme, en direcció S-NO, és el riu de Conques, el qual, en bona part del seu recorregut, forma el límit natural del municipi amb el de Gavet de la Conca. Aquest curs té tota la vall alta i mitjana dins les terres d´Isona, i hi desguassen la major part de barrancs que neixen als contraforts del terme. Sota el serrat del Grau de Moles neixen alguns altres barrancs i rierols que aporten les seves aigües al riu de Conques per la dreta, i són: el barranc de Biscarri, el de Francolí, el del Molí i el de les Moreres. Als vessants de ponent de la Serra Mitjana neixen també altres rierols: el barranc de Cetanya i el de Castilló, els quals desguassen al barranc de Francolí. Sota el Solà de Mullol i la Creu, a l´extrem de tramuntana del terme, neix la vall de la Colomera, la qual tributa igualment per la dreta al riu de Conques. En aquest sector també hi desguassen per l´esquerra el barranc de la Rovira i per la dreta, el barranc de Solans, que passa prop de la vila d´Isona, i el barranc de la Boïga. Paral.lels a aquest barranc hom troba dues petites sèquies o canals de reg. Aigua amunt de les terres de Conques trobem per l´esquerra el barranc dels Corrals, per la dreta el de Figuerola i, novament per l´esquerra, el de Guixes.

El riu d´Abella travessa el municipi en direcció NE-SO. Tributari del riu de Conques, rega una important vall del sector de Sant Romà d´Abella, Figuerola i Orcau. Dins el terme hi desguassen per la dreta el barranc de Gassó, el de la Costa Gran, el torrent del Riezo, i tot just formant límit amb les terres de Suterranya (Tremp), el barranc de Can Riberes.

El terme és regat al NO per la Noguera Pallaresa, en un sector que ocupa part del pantà de Talarn o de Sant Antoni, des del pui de l´Anell fins a les costes de Talarn.

En el municipi hi hauria un predomini de la vegetació potencial caracteritzada pel bosc de roure valencià, si bé en alguns sectors septentrionals hom trobaria un domini del bosc de roure martinenc. Com a nota curiosa del terme cal destacar que el 1.992 fou declarat arbre monumental una alzina carrasca, coneguda popularment com l´alzina de Pelleu, que es troba a la serra de Coll.

La temperatura mitjana anual oscil.la entorn els 10º C, si bé la mitjana del mes de gener és de 3º C i la del mes de juliol per sobre dels 20º C. Les precipitacions mitjanes poden variar entre els 600-800 mm. L´estació més plujosa és la tardor.