Vida i Hàbitat dels fongs

    Una espora, quan té unes condicions ambientals adequades de llum i humitat, arriba a germinar. Llavors produeix un filament monocel.lular llarg i estret, que es diu hifa, que aviat creix sobre el substrat, ramificant-se. Un enllaç de diverses hifes produeix un miceli primari, caracteritzat per un determinat sexe.
    Aquí quedarà interromput el procés reproductiu si aquest miceli no entra en contacte en el mateix substrat, en uns límits de temps i espai molt estrets i rigorosos, amb un altre miceli primari, que tingui un caràcter sexual particular i oposat al primer.
    Només la casual unió de dos micelis primaris de sexe oposat pot donar lloc a un miceli secundari, és a dir, a un nou fong, capaç d´una vida vegetativa perfecta, de nodrir-se, de créixer i de reproduir-se, emetent en el seu moment els carpòfors anomenats bolets, que surten del substrat, i que serveixein per a produir i disseminar les espores, per tal d´assegurar la continuïtat de l´espècie.

    El miceli pot viure, segons l´espècie de fong, sobre diferents substrats, al sòl (preferentment en terrenys sorrencs) entre l´herba o la fullaraca o sobre substància viva o morta. Segons la forma de vida i el substrat del qual s´alimenten podem fer tres grups de fongs:

Fongs paràsits

    Són els fongs que s´instal.len sobre els organismes vius com les plantes (les fulles, la tija, les arrels, les flors o els fruits), els animals (la pell, les mucoses, etc.) o bé sobre altres fongs, produint-los danys que poden arribar a ser mortals. Algunes espores d´aquests fongs són molt agressives i en el cas dels arbres aprofiten qualsevol ocasió per infiltrar-se. La penetració del fong es produeix normalment a través d´una agressió patida a l´escorça de forma fortuïta. Un cas ben clar el tenim amb el Ceratocystis ulmi, que provoca la coneguda malaltia de l´om holandès o la Agrocybe aegerita, un fong comestible que ataca a les pollancres a les que arriba a consumir poc a poc. (vegeu també l´apartat 'Fongs perjudicials')

Fongs sapròfits

    Són els fongs que viuen sobre matèria orgànica morta, degradant-la. Gairebé no hi ha cap matèria orgànica natural que no pugui ser degradada per aquesta mena de fong. Així podem trobar fons sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems. Son sapròfits els fongs de camperols, rossinyols, cama-secs, apagallums, bolets de tinta, etc. (vegeu també l´apartat 'Fongs perjudicials')

Fongs simbiòtics

    Són fongs que obtenen la matèria orgánica d´altres éssers vius i, a canvi, els hi proporcionen humitat i sals minerals essencials com el nitrogen i el fòsfor. Ambdós organismes obtenen un benefici mutu com en el cas de les micorrizes o dels que constitueixen els líquens.

        En el terra el miceli s´alimenta descomposant les substàncies orgàniques presents o bé establint una relació particular de cooperació recíproca amb les plantes verdes (els arbres, les herbes, els arbusts...). La relació entre els fongs i les arrels de les plantes verdes constitueix un tipus particular de simbiosi anomenada micorriza o simbiosi micorrízica. La simbiosi micorrízica consisteix en l´associació de les hifes del fong amb les arrels de plantes. Les hifes penetren a l´interior de les cèlules radicals per absorbir el midó. Les cèl.lules atacades reaccionen i digereixen les cèl.lules del fong. De forma dramàtica, ambdós participants han obtingut els seus productes necessaris: el fong els sucres, i la planta les substàncies nitrogenades i les sals minerals. Aquesta relació afavoreix l´establiment tant dels vegetals com dels fongs i per tant dels ecosistemes que conformen. Tenen un paper molt important en sòls generalment pobres en aigua i en nitrogen i fòsfor, ja que el miceli té la capacitat d´absorbir-los i distribuir-los pels diferents horitzons. Estableixen micorrizes els fongs de rovellons, llenegues, surenys, tòfones, etc.

    Formen part essencial dels líquens, associació íntima d´un fong i una alga. Les cèl.lules de l´alga fan la fotosíntesi i donen al fong la matèria orgànica necessària, mentre que protegides entre les hifes del fong troben la humitat adequada per viure.

    Si el fong creix en medi pla (per exemple, en un prat) el miceli adopta la forma d´un disc i, si té temps d´envellir, mor pel centre i queda formant un anell. Aquests anells es manifesten en la natura per l´ordenació de les fructificacions en forma circular o erols de bolets.
    Els boscos són comunitats vegetals molt favorables per al creixement dels fongs, ja que conserven millor la humitat que les zones obertes. S´hi produeix abundant matèria orgànica i n´hi ha moltes comunitats capaces d´establir micorrizes amb ells.

    Els fongs fan un important paper en col.laborar, juntament amb els bacteris, en el manteniment de l´equilibri biològic dels boscos. Els fongs sapròfits són els principals descomponedors dels residus orgànics, plantes mortes, brancam i fullaraca, i eliminen una important massa de material, que d´altra manera s´aniria acumulant fins a posar en perill la possibilitat de vida de les plantes. Al mateix temps, d´aquesta manera retornen al sòl les sals minerals que havien absorbit els vegetals i faciliten la formació de capes de sòl fèrtil (humus).

    Les principals funcions que desenvolupen els fongs en el bosc són:

        - Degut a la simbiosi micorrízica, és important la presència de fongs al bosc com a elements indispensables pel benestar i creixença dels arbres, arbusts, herbes... sent molt útils en la recuperació de terrenys degradats i erosionats així com en sòls contaminats per metalls pesants.

        - Ajuden a completar la transformació de matèries en descomposició convertint-les en humus o fems.

        - Són els grans transformadors de la cel.lulosa i de la lignina; ataquen les branques i troncs d´arbres soterrats i els redueixen a estelles i a pols de la qual es nodreixen els bacteris i petits animals. El regne dels fongs