Recol.lecció de bolets

    Quan sortim al bosc a buscar bolets hi ha una sèrie de normes, que tot bon boletaire coneix i respecta. Cal, doncs, que les tinguem en compte:

        - En primer lloc cal respectar el bosc, és a dir, no gratar la terra, no arrencar cap planta, no malmetre els arbres joves, etc.

        - No arrencar els bolets amb rampins ni fer servir cap altra eina que pugui fer malbé el substrat sobre el que viu el bolet per tal de no fer malbé el miceli del fong. Cal tallar els bolets pel peu, amb un ganivet.

        - Portar  els bolets en un cistell de vímet per tal que mentre anem caminant pel bosc, caiguin les espores a terra per entremig dels forats assegurant la seva dispersió.

        - Respectar els bolets. Només cal collir aquells bolets que coneguem des del punt de vista gastronòmic o que tinguin algun interès científic (per fer un estudi...). No malmetre els bolets desconeguts ni els metzinosos, perquè tenen un important paper a fer dins el bosc.

        - No deixar res al bosc d´allò que s´hi ha dut. Les restes de matèria orgànica poden alterar les característiques del sòl i les deixalles inorgàniques (vidre, plàstic, llaunes...) no es degraden, embruten i són un perill (incendis...).

        - Evitar els crits, el soroll i l´ús de la ràdio o cd, que poden espantar els animals i alterar els seus costums.

        - No encendre mai foc ni fumar. La majoria dels incendis forestals comencen per un descuit o per una cigarreta mal apagada.

        - I finalment, recordar que el millor èxit per a un boletaire és que el seu pas pel bosc no es noti.


    De bolets se´n poden trobar tot l´any. Però la temporada de bolets per excel.lència, tant per quantitat com per qualitat, és la tardor. És durant aquests mesos post-estivals que desenes de milers de persones s´endinsen en el bosc a la recerca dels preuats fongs. Una part dels boletaires, els experts, saben on van, tenen les seves rutes i sempre fan bona collita. Però no cal que perdeu el temps preguntant-los on és que creixen els bolets que cullen. El màxim que aconseguireu que surti de la seva boca són quatre generalitats: "per allà dalt", "al Montseny", o bé "més amunt de Berga". Això, si són amics vostres o parents. Si no, són capaços inclús d´enviar-vos just en direcció contrària. La lògica gelosia dels boletaires més experts fa impossible l´elaboració de rutes concretes i mapes sobre els millors boscos de bolets del país. Si es fes això, l´endemà aquells llocs serien plens de cotxes i seria impossible trobar-hi bolets. Hi ha altres motius que desaconsellen revelar el secret. Fer-ho seria una mala jugada per als propietaris forestals, que veurien el seu petit o gran bosc envaït per les masses boletaires. Però per damunt de tot, la raó principal per mantenir silenci és que, en cas contrari, anar a collir bolets perdria tota la gràcia. I aquesta sí que és una raó de pes. De tota manera, sí que són possibles unes orientacions bàsiques que serveixin a la persona que surt a collir bolets per situar-se sobre el terreny. El més important és saber quin bolet correspon a cada tipus de bosc o de paratge, i així evitar recerques inútils i pèrdues de temps. Si busqueu carlets, per exemple, heu d´anar a boscos d´alzines i roures, i més val que no perdeu el temps en una pineda.

    També hi han falses creences que s´han transmés per via oral de generació en generació:

    És fals que tots els bolets que canvien de color en tallar-los siguin metezinosos.
    És fals que traient la cutícula del bolet (pelant-lo), es torni bo.
    És fals que tot bolet blanc sigui bo.
    És fals que tot bolet d´arbre sigui bo.
    És fals que qualsevol bolet rosegat per un animal sigui bo.
    És fals que bullint un bolet es torni bo.
    És fals que un bolet sigui metzinós en un lloc i bo en un altre.
    És fals que els bolets joves siguin sempre comestibles.
    És fals que els bolets tòxics facin mala olor i tinguin mal gust, i que els comestibles facin bona olor i tinguin bon gust.
    És fals que tots els bolets de prat siguin bons.
    És fals que tots els bolets que surten en flotes o en grups siguin bons.
    És fals que posant a bullir un bolet juntament amb una moneda, una cullera de plata, o un gra d´all, si es torna negre sigui dolent.

    L´única norma segura per evitar una intoxicació greu és tenir la certesa absoluta que coneixeu tots els bolets que us poseu al plat.

    Per acabar aquest apartat, uns últims consells pràctics:

    - aneu al bosc amb pantalons llargs i botes o qualsevol calçat de muntanya que us protegeixin els peus i les cames de rossadures, picades d´insectes o animalons i altres molèsties.

    - camineu fent ziga-zaga, per cobrir la màxima extensió de terreny i fer créixer les vostres possibilitats d´èxit.

    - no remeneu el terra buscant bolets. Si veieu un bulto de pinassa o fulles i penseu que sota hi pot haver bolets, ajupiu-vos i aparteu-los amb delicadesa.

    - si colliu bolets secs, una bona solució per mantenir-ne al màxim la humitat és posar molsa en el cistell. La fullaraca i el bruc també us poden fer el mateix servei. L´objectiu és que els bolets respirin el màxim possible i no estiguin apretats els uns contra els altres.

    - qualsevol ganivet pot servir per tallar els bolets, però millor els que són una mica corbats, com els de jardineria.