Glossari

 

Ameboide Es diu del canvi de forma que experimenta la cèl.lula degut a desplaçaments del citoplasma.
Apoteci Els ascs es troben en la superfície (a l´exterior).
Asc Esporangi en forma de sac, propi dels fongs ascomicets.
Ascomicet Classe de fongs desproveïts de cèl.lules flagel.lades i caracteritzats per la producció d´espores a l´interior d´ascs.
Basidis Tipus especial d´esporangi, que sempre produeix quatre espores aïllades.
Bolet És l´aparell reproductor del fong
Carpòfor Aparell esporífer dels ascomicets o dels basidiomicets, format per un estroma de consistència carnosa o suberosa. En general correspon al que hom anomena bolet.
Catalitzador Substàncies que controlen les reaccions químiques. Si aquestes tenen lloc en éssers vius es parla de biocatalitzadors o enzims.
Citoplasma L´espai interior de la cèl.lula situat entre la membrana i el nucli. És on es troben els orgànuls cel.lulars.
Clistoteci Els ascs es desenvolupen dins d´una cavitat tancada, de forma que les espores només queden lliures quan aquesta es destrueix.
Conidis Tipus especials d´esporangi, en el que la membrana de l´esporangi i de l´única espora que es forma dins s´uneixen. Es desprèn tot el conjunt sencer.
Descomponedor Organismes que descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica.
Dicariòtic Organisme del qual les cèl.lules tenen dos nuclis.
Enzims Antigament anomenats ferments. Són els que controlen les reaccions químiques que tenen lloc en els éssers vius.
Erol Conjunt de bolets disposats en cercle, organitzats a partir d´un mateix miceli.
Esclerocis Conjunt d´hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
Espermaci Gàmeta immòbil, generalment en forma arrodonida, propi de les floridures i dels ascomicets.
Espora Cèl.lula reproductora que té la capacitat de donar lloc a un nou individu.
Esporangis Òrgans dins dels quals es formen i maduren les espores (conidis, basidis, ascs)
Fong Organisme eucariota heteròtrof. Actualment es considera als fongs amb categoria de regne i per tant, diferenciats del regne vegetal.
Gametangis Òrgans dins els quals es formen i maduren gàmetes o cèl.lules sexuals.
Gàmetes Cèl.lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc a un zigot.
Hifa Cadascun dels elements filamentosos que formen el miceli
Himeni Capa formada per hifes fèrtils, situades a zones concretes dels bolets (làmines, porus).
Icterícia Se´n diu quan la pell del cos agafa un color groguenc, degut entre altres coses a un mal funcionament del fetge.
Lignina Substància que forma part de les membranes cel.lulars vegetals.
Miceli Conjunt d´hifes que formen el tal.lus de la majoria de fongs.
Micòleg Persona versada en micologia.
Micorriza Associació simbiont d´alguns fongs amb les arrels de determinades plantes superiors.
Orbicular De contorn circular.
Paràsit Organisme que s´alimenta de matèria orgànica que obté d´un ésser viu anomenat hoste, perjudicant-lo, produint-li malalties i podent, fins i tot, arribar a causar-li la mort.
Periteci Els ascs es formen dins d´una cavitat amb forma d´ampolla, oberta a l´exterior per un petit porus.
Quitina És el principal constituent de les parets cel.lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l´exoesquelet dels insectes i crustacis.
Rampí Eina que serveix per gratar el terra, arreplegar palla o herba segada.
Reticulat Que és dividit en quadrilàters.
Sapròfit Organisme que viu damunt de matèria orgànica morta, vegetal o animal, de la qual s´alimenta.
Simbiont Organisme que manté una estreta relació amb un altre de diferent espècie, obtenint tots dos benefici d´aquesta associació (ex. Líquens, micorrizes,...)
Síndrome Conjunt de manifestacions diferents relacionades amb alguna lesió o mal funcionament d´algún òrgan del cos (síndrome muscarínica, etc.) degut a la ingesta de substàncies tòxiques.
Substrat Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix.
Tal.lus Aparell vegetatiu no diferenciat en arrel, tija i fulles com passa en els vegetals superiors. Propi dels tal.lòfits (algues, fons, líquens i molses).
Zonacions Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral.leles entre elles.