Fongs perjudicials

Fongs paràsits

    Aquests fongs s´han especialitzat en obtenir les substàncies necessàries per viure d´un hoste viu, provocant en la majoria dels casos la destrucció de les cèl.lules o canvis en el seu metabolisme, entre d´altres manifestacions patològiques.

    Gairebé totes les plantes silvestres o conreades, són susceptibles de ser atacades per fongs. I parcialment o totalment destruïdes. En l´agricultura les malalties produïdes pels rovells, els carbons, els oïdis, els míldius, etc. poden destruir collites senceres, i en més d´una ocasió han estat responsables de grans convulsions amb forta repercussió econòmica i social. Per exemple la coneguda "fam irlandesa" causada per la pèrdua de la collita de la patata a causa de la podridura seca de la patata produïda pel fong Phytophhora infestans. Irlanda, que es refiava dels conreus de patates com una de les principals fonts d´alimentació, va patir una fam tremenda que va ocasionar la mort de més d´un milió d´irlandesos entre una població de vuit milions.
    La malaltia holandesa de l´om produïda per l´ascomicet Ceratocystis ulmi, que viu al torrent circulatori dels oms, produeix un nombre tan elevat de toxines que les fulles es tornen grogues i les branques es marceixen. El propagador del fong és un escarabat.

    Els animals i l´home rarament se n´escapen de ser contaminats per fongs. Les micosis que afecten l´home, els animals silvestres i els domèstics acostumen a ser de caràcter lleu i solen afectar la pell, els cabells, els pèls o les plomes. Els agents patogens majoritaris són Aspergillus, Cladosporium, Fusarium, Candia, Mucor, Coccidioides, Neurospora, etc. Així és coneguda la candidomicosi produïda per Candida albicans que es desenvolupa en certes mucoses com la vagina de la dona, o la tinya del cuir cabellut deguda a Microsporum canis, freqüent en gats i gossos que contagien l´home per contacte. Potser una de les micosis més difoses i conegudes és el peu d´atleta deguda a Trichophyton mentagrophytes o T. rubrum, que es manifesta en la pell dels peus on la temperatura i la humitat afavoreixen el seu desenvolupament. Les persones afectades, en caminar descalces, perden escames de la pell que contenen hifes del fong que per contacte infecten els peus de persones sanes. És freqüent a les piscines, gimnasos i vestuaris esportius.

    Algun tipus d´al.lèrgia es pot manifestar inhalant espores  que actuen com agent desencadenant de trastorns de tipus asmàtic.

    Altres fongs paràsits són capaços d´infectar peixos, mol.luscs o crustacis, tant lliures com a les piscifactories, amb greus conseqüències econòmiques per la pesca, les indústries conserveres i les que es dediquen a la cria en captivitat.

Fongs sapròfits

    De la mateixa manera que els fongs sapròfits són els principals i específics responsables de la degradació de la matèria orgànica, i això és positiu, són també els causants de la destrucció de molts altres elements d´interès, naturals o manufacturats, que reporta valuoses pèrdues. Els fongs són capaços de biodegradar diversos substrats depenent del tipus d´enzims que produeixi com la cel.lulosa, la lignina i la quitina, molt resistents.

    D´aquesta manera, Serpula lacrymans s´instala sobre la fusta utilitzada en la construcció, en la superfície de la qual forma unes crostes vermelloses conegudes com a "podridura roja". Els muntants i les bigues afectats queden perillosament debilitats en la seva resistència amb el perill que això suposa.

    Altres materials emmagatzemats com el paper, el cotó, la pell, el cuir, etc. poden ésser invaïts per fongs del tipus Aspergillus i Penicillium.

    Els productes alimentaris com el pa, les galetes, les melmelades, els formatges, etc. que no estiguin ben protegits es floreixen ràpidament a causa del desenvolupament de fongs com Mucor i Rhizopus. La fruita fresca també pot sofrir alteracions en el gust i en l´aspecte quan es invaïda per diferents tipus de fongs.
    La lluita contra la contaminació fúngica ha fet necessari l´elaboració de fungicides cada cop més eficaços i el desenvolupament de tècniques d´envasat i d´emmagatzematge que tendeixin a aïllar el producte de l´ambient i reduir-li la humitat que necessitarien els fongs per créixer. L´assecat dels pernils, embotits, bolets; la saladura del peix com en el cas del bacallà o la liofilització amb la llet en pols, el puré de patates, les sopes preparades, etc.