els Fongs i els Bolets

    Dins el regne vegetal existeixen dos grups importants de plantes: les Fanerògames i les Criptogrames. Les primeres tenen flors i les segones no. A les Criptogrames se les va dividir en tres grans grups, amb el nom de tal.lòfites, briòfites i pteridòfites. El grup més inferior és el de les tal.lòfites, composat per bacteris, algues i líquens. Les tal.lòfites no tenen arrel, ni tija, ni fulles, ni flors, només disposen d´una mena de cos vegetatiu. Dins aquest grup de plantes i fins no fa massa hi pertanyien els fongs en relacionar-los amb un vegetal. Però avui dia està plenament demostrat que els fongs no són plantes.

    Els fongs no són animals ni vegetals (no tenen arrels, ni fulles, ni clorofil.la, són inmòbils i es reprodueixen per espores). A diferencia dels vegetals els fongs no tenen clorofil.la, la substància verda amb la qual les plantes sintetitzen els aliments en presència de la llum. Aquest fenomen s´anomena fotosíntesi, i es produeix en combinar l´anhíbrid carbònic de l´aire amb l´aigua que la planta extreu del sòl mitjançant el seu arrel.
    Quan parlem de bolets ens referim a la part visible d´un ésser que viu sota terra, sobre la fusta, entre l´herba o la fullaraca i que se´n diu fong. Incapaços de sintetitzar la matèria orgànica, l´han de prendre d´altres éssers, vius o morts, entre els quals viuen. Per fer-ho segreguen uns enzims que transformen l´aliment en petites molècules, que a continuació són absorbides per les cèl.lules del fong, i que a més, extrauen del terreny on es troben l´aigua i les sals minerals que necessita el fong. És per això que constitueixen un grup a part, l´anomenat regne dels fongs. Tots els bolets són fongs, però no tots els fongs són bolets. Dit això, la conclusió és evident: no sempre és correcta l´associació de la paraula fong amb els bolets.

    No tots els fongs donen lloc a bolets, n´hi ha molts de microscòpics i la seva importància és extraordinària, com és el cas dels llevats, les floridures, els antibiòtics, etc. Sense ells no seria possible la transformació de la farina en pa, l´ordi en cervesa, ni el most en vi, encara que molts d´ells són els responsables de que es malmetin els aliments. Tampoc seria possible curar moltes malalties, abans considerades com mortals, si no hagués estat pel descobriment de la penicil.lina feta pel doctor Fleming.

    Una altra funció molt important dels fongs és que, junt amb els bacteris i altres microorganismes, descomponen la matèria orgànica del sòl i ajuden a restituir les sals minerals que havien estat absorbides per les arrels de les plantes.

Constitució

     Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit, l´aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la d´aconseguir la continuïtat de l´espècie. Per dir-ho d´una altra manera, els conceptes bolet i fong seria com comparar-los amb una fruita i l´arbre fruiter.

   El fong és constituït per un aparell vegetatiu format per milers de filaments microscòpics (hifes) que viuen i es desenvolupen amagats entre la matèria orgànica, generalment en descomposició, formant un conjunt semblant a una teranyina que se´n diu miceli. La forma de filament estret no és casual ja que representa la millor forma de poder penetrar en el substrat, cercar-hi aliments i absorbir-los (també n´hi ha que són unicel.lulars i s´han adaptat a viure dins de cèl.lules). El miceli té la particularitat de créixer en forma circular i si el terreny és apropiat, com per exemple un prat, arriben a formar uns cercles quasi perfectes que són els anomenats erols. Per entendre com es formen aquests cercles direm que la part més jove del miceli és la més externa i és allà on es troba la zona fèrtil. A mesura que passen els anys el miceli es fa més estèril a la seva zona interna, per la qual cosa el cercle es fa cada vegada més gran. En ocasions les condicions del terreny impedeixen de poder formar aquests erols. Aleshores, quan les condicions de temperatura i humitat són adients, aquest miceli creix molt de pressa, es concentra i forma l´òrgan reproductor o carpòfor que popularment es coneix com bolet i que surt a l´exterior. Les estructures reproductores presenten gran varietat de formes, a partir de les quals es classifiquen els fongs. En aquestes es formen les espores que permetran, amb la seva dispersió, la reproducció de l´espècie.

    La vida d´un bolet adult és molt curta, més o menys d´una setmana, que és el temps que necessiten les espores per germinar.